Aproximadament el 55% del impacte de la comunicació està determinada pel llenguatge corporal (postura, gestos, contacte visual), un 38% per la veu i les seves modulacions, i un 7% pels continguts de les paraules.

El concepte de la PNL va ser desenvolupat per JOHN GRINDER i RICHARD BANDLER a mitjans de la dècada dels 70. Amb els seus coneixements de cibernètica, lingüística i psicologia, van plantejar estudiar perquè els tractaments de tres terapeutes (Virginia Satir, Milton H. Erickson i Fritz Perls) d'Estats Units, eren més exitosos, per acabar concloent que la ment i el llenguatge es poden programar, de tal manera que actuen sobre el cos i la conducta de l'individu .

La PNL és un model formal i dinàmic de con funciona la ment i la percepció humana, com processa la informació i la

experiència i de les diferents implicacions que això determina en els resultats que obtenim en els diferents àmbits de la nostre vida.

És un model que estudia tant la comunicació amb nosaltres mateixos (comunicació intrapersonal) com la de nosaltres envers els altres ( comunicació interpersonal).

La PNL és un medi d'autoconeixement i evolució personal, proporciona eines i habilitats pels desenvolupament en comunicació i reprogramació d'actituds. Augmenta la autoconfiança millora les relacions interpersonals, serveix per reduir estrès, i per negociar i solucionar conflictes de manera positiva, millorar la capacitat d'aprenentatge, i augmentar la motivació i creativitat. Els àmbits d'aplicació són múltiples però els més usuals són la alut, la psicoteràpia, les empreses i organitzacions i i l'educació.