“UN SISTEMA ES UN CONJUNT D'ELEMENTS EN INTERACCIÓ DINÀMICA, EN EL QUAL L'ESTAT DE CADA UN DELS ELEMENTS DETERMINA L'ESTAT DE L'ALTRE”.
Teoria General de Sistemes o Sistèmica (1954) L. Von Bertalanffy.

“TOT COMPORTAMENT D'UN MEMBRE DEL SISTEMA TÉ UN VALOR DE MISSATGE PELS ALTRES, FINS I TOT EL SILENCI”.
Teoria de la Comunicació (1969) Paul Watzlawick.

Aquests nous coneixements van influenciar molt aviat en la psicologia, més concretament en l'àmbit clínic, apareixen nous models terapèutics, el més important dels quals és, sens dubte, la TERÀPIA FAMILIAR SISTÈMICA (TFS).

La TFS considera a la família com un sistema complexe i dinàmic. Entén que la causa del símptoma no és el propi individu sinó que són les disfuncionalitats relacionals en l'entorn de la persona les que generen els problemes. Busca una explicació no relacionada amb el "perquè" sinó amb el "com" és produeix i és manté el símptoma, per tal d'establir estratègies d'intervenció eficaces per fer-lo desaparèixer, i proposa la cooteràpia com la millor metodologia de treball.

La TFS s'utilitza amb eficàcia en patologies greus com la psicosis, les depressions, els trastorns de la conducta alimentària i les drogodependències. A més, donat el seu especial emfàsi en les interaccions, és també un model cada cop més utilitzat en l'assessorament de grups, empreses i organitzacions.