TRANSTORNS EN ELS HÀBITS ALIMENTARIS
A part de les situacions descrites anteriorment hi poden haver altres transtorns associats amb l’alimentació que ens sorprenen i que malgrat tenir una importància relativa ens trasbalsen i poden ser causa d’enfrontaments si no els valorem en la seva mida justa. A tall d’exemple en detallem algunes, a la vegada que intentarem donar una possible explicació del per què es donen i de quines podrien ser les nostres respostes.
SITUACIÓ No li agrada el mateix que
abans: sempre li havia agradat molt la carn i ara no la vol ni veure. Diu que
no n’ha menjat mai i que allò és una porqueria i que no
s’ho pensa menjar.
MOTIUS Pot ser que no sàpiga utilitzar el ganivet i
que per tant rebutgi el tall de carn per la dificultat que li representa.
RESPOSTA Evitarem intentar fer-lo entrar en raó sobre
el fet que tota la vida t’ha agradat molt la carn i provarem d’oferir-li
de nou el tall a trocets i dient-li: a veure si això t’agrada.Si
malgrat tot no s’ho menja, ho deixarem córrer per aquella vegada.
Si es dóna de forma continuada el fet de no voler menjar la carn, buscarem
noves formes de presentació que siguin més toves o tinguin un
aspecte diferent.
SITUACIÓ Li agraden coses que abans
no volia menjar. Reclama que se li doni allò que mengen els altres, no
vol un menjar diferent.
MOTIUS Potser no reconeix el que estan menjant, ja no té
capacitat per recordar els costums i gustos adquirits amb anterioritat
RESPOSTA L’objectiu fonamental és que mengi. Si
vol una cosa que mai no havia volgut menjar, oblidem-nos de l’ahir. Ara
és una persona amb conductes diferents i l’haurem d’anar
acceptant amb els seus canvis constants.
SITUACIÓ Es cansa, no està
motivat.
MOTIUS Si ja no reconeix la sensació de gana, ni comprèn
la necessitat de menjar o el menjar com a tal, el seu desinterès anirà
en augment.
RESPOSTA Per compensar aquestes situacions podem fer coses
com:
-Procurar fer plats concentrats que tinguin poc volum.Fer un plat únic.
Si cal, consultar sobre l’administració de complements(begudes,batuts)
-Mantenir l’activitat física per tal d’estimular la gana
-Mantenir un horari durant tot el dia i naturalment a les hores de menjar.
-Donar-li poques quantitats i més sovint, sempre seguint un horari: no
vol dir donar menjar a qualsevol hora ni constantment.
-Procurar donar un aspecte al menjar que li cridi l’atenció.
-Associar l’hora del menjar amb coses que li agradin: la visita d’un
net, música, mirar al carrer...Estimular
-Fer una dieta tova: croquetes, purés,triturats de fruita,truites,peix,
canelons...
A TENIR EN COMPTE
No és gens estrany en els malalts d’Alzheimer
que es doni una pèrdua de pes de vegades des de l’inici de la malaltia,
i que tendirà a augmentar en fases més avançades. Les causes
per les que això es dóna encara no es coneixen ( no assimilació
de determinades substàncies???). És important que es faci un control
del pes i un seguiment per part del metge de l’estat de salut del malalt.
Ell sabrà en quin moment, si arriba, cal donar una alimentació
suplementària que compensi les mancances nutricionals detectades.
Però sense arribar a aquesta situació, cal donar nutrients en
quantitat adequada i en les proporcions correctes. Això es pot definir
amb:
DIETA EQUILIBRADA : procurar que mengin de
tot en quantitats correctes, guiant-nos en principi per les que solia menjar
quan era una persona autosuficient.
Pot ser que cap al final de la malaltia es consideri necessari pautar una dieta
hiperproteica. Això serà competència del metge i caldrà
que seguim les seves indicacions.
HIDRATACIÓ SUPLEMENTÀRIA: més
encara que la mala nutrició es pot donar amb facilitat una deshidratació.
Com que no senten la necessitat de beure, cal que siguem els cuidadors els qui
ens preocupem que facin la ingesta d’aigua necessària. Si veiem
que els costa prendre-la, haurem de buscar alternatives.Les infussions o l’aigua
acolorida amb una mica de xarop de grosella, menta,etc. poden ser una bona solució
per aconseguir que beguin. No així sustituir tota l’aigua per llet
o sucs de fruita que tenen finalitats diferents.
Si el motiu pel qual no beuen és la dificultat per empassar líquids,
podem afegir a l’aigua els productes espessants que venen a les farmàcies
o sustituir-la per gelatina de fruites, que podem preparar a casa amb el doble
d’aigua que la que indiquen les instruccions del paquet.
Fins i tot si tenim totes aquestes precaucions, no garantim que no es pugui
donar al final de la malaltia un estat de desnutrició. Cal que recordem
que aquesta situació NO es dóna per negligència
ni tenim sempre el poder d’evitar-la.
EFECTES ASSOCIATS QUE CAL EVITAR
A part dels indicats anteriorment (desnutrició, deshidratació), hi ha altres efectes associats que també anomenarem de passada:
Caigudes: poden tenir conseqüències
greus com augmentar la desorientació, pèrdua de la facultat de
caminar,...
Ulceres per pressió: són causades per la pressió
constant sobre uns punts determinats.Una bona nutrició rica en proteïnes
pot ajudar en la formació de massa muscular i ajudar a evitar les ulceracions.
Immobilització: retardar la immobilització per
evitar efectes indesitjables. Cal mantenir l’exercici físic mentre
sigui possible.
Enllitament: encara que el malalt no tingui mobilitat, cal
evitar l’enllitament permanent Per compensar la situació serà
convenient fer canvis posturals, (una mateixa postura no s’hauria d’allargar
més de dues hores), mobilitzacions passives per mantenir l’extensió-flexió
de totes les articulacions, asseure i estirar en llocs diferents per evitar
que els punts de contacte siguin sempre els mateixos,...
LA PRESA DE DECISIONS
A mesura que el temps passa i van augmentant les dificultats
per realitzar l’alimentació de la persona malalta en la forma habitual,
pot ser que ens haguem de plantejar una alternativa.
Aquesta és una reflexió que cada cuidador ha de fer a nivell personal
en base a les seves conviccions i a les que pugués haver expresat el
malalt quan ho podia fer. Ens haurem de formular preguntes com:
Què estem disposats a acceptar?
Quina actuació considerem més ètica?
La solució que prenem és la que volem prendre ?
...
Caldrà pensar en els pros i els contres.
Potser no ens arribarà el moment però (potser) cal haver-hi pensat.
Sereu vosaltres els responsables últims de les decisions que es prenguin
.El fet de prendre-les a corre-cuita sense haver-hi meditat ens podria portar
en un futur a creure que ens vam equivocar.La reflexió prèvia
sobre el tema ho pot evirtar.