L'ALIMENTACIÓ-I

L’ALIMENTACIÓ: UNA NECESSITAT BÀSICA

De vegades veiem persones que tenen el costum de guardar-se menjar a les butxaques , trossos de pa que acaben essent rosegons que no hi ha manera de mastegar i que es van esmicolant fins esdevenir un munt de molles, unes galetes, una part de la peça de fruita que menjaven per postres de dinar,...
I un es pregunta: per què es guarda menjar a la butxaca si quan sigui hora ja fara un altre àpat? perquè conserva un troç de pa sec quan té a la seva disposició el menjar que necessita en perfectes condicions?
Qui en sap la resposta? No sabem quines situacions viscudes han portat a la persona que ho fa a crear aquests hàbits. Potser en la seva infantesa calia guardar sempre un mos de pa a la butxaca per si després no hi havia res per menjar, quan la pobresa manava sobre molta gent (encara ho fa ara pero voldria pensar que de forma menys generalitzada ) de manera que s’havia d’aprofitar tot el que es podia d’un àpat en previsió de les llargues hores que podien passar fins el proper; quan estar-se al camp de sol a sol sense parar per fer el màxim de feina en una jornada, requeria anar mastegant mal que fos un troç de pa per enganyar l’estómac mentre es recollien les olives amb els dits glaçats pel fred implacable o es recorrien els camps ja segats recollint les espigues perdudes aqui i allà sota un sol de justícia.
I en qualsevol cas, perquè els recupera ara?
En els hàbits relacionats amb l’alimentació hi influeixen molts factors : econòmics, socials, culturals, ...
I potser n’hi ha que havien estat abandonats durant un temps i que reapareixen a la vellesa, pels sentiments que provoca el propi envelliment- la por, la inseguretat, la percepció de la dependència- o per causa d’alguna patologia com ara una demència, que porta moltes vegades a recuperar conductes antigues, no comprensibles des de la situació actual.
L’alimentació és un dels temes que més ens preocupen , és una necessitat bàsica i cal que estigui coberta de forma correcta.
És bo que sapiguem preocupar-nos dels aspectes rellevants i deixar en segon terme la intervenció en les “manies”, que poden molestar-nos perquè no les entenem i les veiem com accions innecessàries, però que en la majoria dels casos són coses sense importància.

L’ALIMENTACIÓ EN LES PERSONES AMB DEMÈNCIA

Les persones afectades per una demència van necessitant a mesura que la malaltia avança, més suport per les activitats de la vida diària, fins i tot les més bàsiques. Una d’elles és l’alimentació.
Cal que tinguem cura de que la persona que la pateix estigui ben alimenta –
da per evitar afegir noves problemàtiques a les ja existents.

CARACTERÍSTIQUES DE LES DEMÈNCIES

En primer lloc cal aclarir que la demència no és una malaltia, sino una síndrome. Una sèrie de símptomes que indiquen que la persona observada pateix una demència, però les causes que l’han ocasionada poden ser diferents en uns i altres casos. Aquestes causes serien pròpiament la malaltia: AVC, multiinfarts, Alzheimer,Parkinson,Corea de Huntington,...
Globalment podem dir que el procés d’una demència, és bastant similar en tots els casos, sigui quin sigui la causa que l’ha originat.Però les característiques que esbossarem tot seguit, fan referència més concretament a la malaltia d’Alzheimer, ja que és la que pateixen un nombre més elevat de persones en el nostre centre.
Un cop feta aquesta precisió, ens centrarem en veure quines són les principals.

1.- És una malaltia de llarga evolució
2.- És progressiva i canviant
3.- Crea dependència a nivell cognitiu, social i físic
4.- Requereix atencions diferents segons els diferents estadis
5.- És incurable

Els punts 1 i 2 –saber que el procés és llarg i que la malaltia és progressiva i canviant-permeten preparar-se pel punt 4, -adequar les atencions als diferents estadis pels quals es va passant-. D’altra banda, sabem globalment en quin ordre s’aniran donant les pèrdues cosa que ens permetrà preveure quina ha de ser l’actuació en el pas següent.

El procés de pèrdua es pot generalitzar com invers a la manera com s’han fet els aprenentatges :

1.-PERIODE EMBRIONARI
2.-SENSORIOMOTRIU : construcció de lo real, cognitiu i afectiu
3.-PERCEPCIONS : abstracció i generalització
4.-FUNCIO SIMBÒLICA : llenguatge
5.-OPERACIONS CONCRETES: passar de l’acció a l’operació
6.-OPERACIONS PROPOSICIONALS: elaboració d’hipòtesis. Utilitzar tesis de raonament sobre proposicions despreses de la constatació concreta i actual=                                                                                                          = PENSAMENT FORMAL

PROCES PREDECIBLE EN L’ALIMENTACIÓ

En les accions relacionades amb l’alimentació podem preveure que els problemes apareixeran en un ordre aproximat al que esbossem tot seguit, i que ve donat pel grau de dificultat de l’acció a portar a terme i el nivell de deteriorament cognitiu que afecta a la persona en qüestió.

-COMPRAR : preveure què vol fer per menjar, què ha de comprar... pot ser que un dia darrere d’un altre cuini sempre el mateix, que a la nevera hi hagi una acumulació del mateix producte o que només hi hagi coses fàcils de menjar, que no calgui cuinar.
-CUINAR : no posar sal al menjar, posar-lo a bullir sense aigua, cremar-lo o coure’l poc.
-SERVIR-SE : no sap la quantitat adequada, no reconeix els horaris de menjar, pot fer dos o tres àpats seguits, o passar un dia sencer sense menjar, sense recordar que ja ha menjat abans ni reconèixer la sensació de gana.
-ÚS DELS COBERTS : oblida com s’utilitzen els coberts per AGNOSIA ( no sap què són i per tant no sap per què serveixen) o APRAXIA ( no els sap fer servir, no pot fer el moviment adequat per tallar, punxar o agafar , portar a la boca)
-MENJA AMB LES MANS: encara durant més temps reconeix el menjar com a tal i el pot agafar i posar-se’l a la boca amb les mans
-NO RECONEIX EL MENJAR: no hi ha estímul pel menjar, no el reconeix, i cal donar-li a la boca o segurament no menjaria.
-MASTEGAR: no mastega, empassa sencer, escup, el guarda a la boca i li cau.
-EMPASSAR : apràxia deglutòria. La funció automàtica necessària per empassar el menjar correctament s’ha perdut. Empassa malament, s’ennuega.

Vist el procés predecible les accions que nosaltres farem hauran d’anar encaminades a pal.liar les mancances aparegudes en cada moment. Això anirà des de fer una supervisió de les provisions de menjar que hi ha a casa, ajudar en l’elaboració de menus, en la compra,etc., fins a modificar l’organització familiar i prendre la iniciativa en tot el que calgui.