la Fontalba (Dos Aigües)

Un passeig per la Fontalba

Dos Aigües, 15-IX-2012



Desolació després de l'incendi de 2012



El roure del barranquet sobre la Casa de la Viuda, cremat



Merendera montana

Freqüent a la zona. Fa la flor entre setembre i octubre. A la segona imatge es poden apreciar quatre exemplars, a l'ombra d'un dels pocs Pinus halepensis supervivents de l'incendi



La Fontalba es nodreix de l'aigua que va sumant entre els materials blans del pendent de l'Alt del Cavalló (767 m.s.n.m.). Joncs bovals i baladres rebroten amb força



La Fontalba ha estat recentment reformada, arran de l'incendi. Ara hi ha fets una caseta, cinc abeuradors en tirera i un toll sense obra, per a les pèrdues



Antiga bassa per a regar. Al fons, la Casa de la Fontalba



Assagador de la Fontalba

Via pecuària secundària que comunica la font amb la Vereda Reial de Castella, la qual passa pels amunts de la serra del Cavalló



Un raig d'aigües fredes i transparents al bell mig de la serra



Els antics horts ja quasi no es reconeixen. Els llidoners s'han cremat en part



Grup de Pinus pinaster que s'han salvat miraculosament de l'incendi, potser degut a la direcció del vent, que no s'acomodava a l'orografia local



Alt del Cámaro (Millars), a l'altra banda del congost del Xúquer. Es pot reconéixer el monument als forestals morts en acte de servei en l'incendi de 1994, el camió-dipòsit i el tot-terreny on anaven

El Caroig

A sota, la carretera de Millars a Bicorb. En segon terme, la Mola de Millars i darrere, ben forestades, les muntanyes de Bicorb



Porcions reduïdes del terme de Dos Aigües no han patit el foc. Els punts a la segona imatge marquen per on va el congost del Xúquer que separa els térmens de Dos Aigües i Millars

Arenisca amb nòduls d'òxids de ferro



La Canal de Dos Aigües



Alt de La Colaita (825 m.s.n.m.). Es pot apreciar el vèrtex geodèsic, tan visitat per la gent de la contornada

Enorme paret de roca, coneguda com "la Dent de la Vella"

Pàgina creada amb OpenOffice Calc per Voro Alba (c)