Serreta (Real)

Un passeig per la Serreta

El Real, 5-III-2011



Pyracantha sp.

Gènere exòtic de Rosàcies arbustives molt emprat en jardineria. A terra nostra s'aclimata perfectament en indrets a mitja ombra i certa humitat edàfica, com aquest a la vora d'un camí mirant a tramontana. L'exemplar presenta bon estat a pesar d'alguns danys patits. A ull, sembla Pyracantha angustifolia, però una identificació precisa haurà de basar-se en la presència de pubescència al calze, penduncles i revers foliar, entre altres característiques.



Pinus pinaster

Exemplar possiblement plantat. Es troba en una zona semi-urbanitzada, i s'hi observa un parell de peus jovenívols, al seu davant i dreta, respectivament.



Mosaic de colors

Ulex parviflorus encara en flor, i Erica multiflora ja fructificant



Phlomis crinita subsp. crinita

Endemisme iberollevantí molt relacionat amb Phlomis lychnitis. Les orelles d'ase són freqüents localment en exposicions asolellades com ací.



Lithodora fruticosa i Ophrys fusca gr.



Aterrassaments

Antigament, quasi tota la Serreta es trobava conreada d'olivers (Olea europaea) i sobre tot garrofers (Ceratonia siliqua)



Ajuga chamaepitys

Gènere proper a Teucrium, no és estrany trobar-lo al mig del camí, ja siga de flor groga (A. chamaepitys) o lila (A. iva)



Vistes de la Serreta



Vistes del Besori o Tello

La unitat orogràfica del Tello (al fons), Serreta i Cerros constitueix el massís forestal proper a València ciutat més extens, tenint per tant una importància ecològica i social ingent. És travessada de nord a sud pel riu Magre, procedent de la Vall dels Alcalans



Phillyrea angustifolia

Arbust de la família de l'olivera, ha esdevingut rar, ja que per a la seua reproducció necessita de companys propers amb una distribució de sexes peculiar (on per sexes entenem primàriament peus masculins i hermafrodites). De fet, recentment (any 2010) uns investigadors han descobert a França que aquesta espècie fa ús d'un sistema reproductor de tipus androdioic que era desconegut fins ara, on un grup viable de l'espècie està format per tres subgrups: dos d'hermafrodites que són intra-estèrils i inter-fèrtils i a més morfològicament idèntics, i un tercer de mascles que pot fertilitzar els dos anteriors, estant els mascles en una proporció estable prou ben determinada. Seria d'interés investigar el tema a València i també en altres tàxons propers. L'espècie germina fàcilment i té moltes posibilitats per a jardineria mediterrània xèrica. Aquest peu sembla haver estat damnat pels treballs mecànics d'eixamplament de la pista forestal. No n'hi ha més per la rodalia



Stipa tenacissima i Coris monspeliensis

Preparant la floració primaveral, cadascun a la seua manera



Cuscuta sp.

Parasitant Dorycnium pentaphyllum



Anthyllis vulneraria subsp. gandogeri



Molló de terme entre El Real i Llombai



Coronilla minima subsp. lotoides



Lithodora fruticosa



Thymus vulgaris subsp. vulgaris

A despit de ser un timó tan "vulgar" com el Th. vulgaris subsp. aestivus, es diferencia d'aquest pel patró anual de floració (més primerenc) i per la disposició global, amb tendència glomerular i terminal. Gran exemplar



Brachypodium retusum

El llistó pot formar uns prats molt característics per sota de les garrigues i pinedes. Ací apareix a la vora del camí



Odontites viscosus subsp. australis

Exemplars (o exemplar, car si comparteixen la part subterrània es tracta d'un sol individu) amb la part aèria seca. Planta apegalosa, relativament freqüent per aquestes contrades



Aster sedifolius (= Galatella sedifolia)

Finalitzada la bonica floració tardoral, les parts aèries s'assequen i només destaquen els plomalls blanquinosos dels fruits

Pàgina creada amb OpenOffice Calc per Voro Alba (c)