Refugi Catadau

El refugi de Catadau

Catadau, l'Arrastrador (Serra del Cavalló), 25-XII-2009



No és de tots conegut que el terme de Catadau, a banda de les llomes calcàries properes al poble, el Matamonts i el rere-país de secà, comprén una faixa estreta de la Serra del Cavalló que arriba fins als 785 m d'altitud, en el Alto de los Cuchillos, una carena suau on s'ajunta amb els termes de Tous i Dos Aigües.

El refugi forestal de Catadau és de titularitat municipal, i es troba en forest pública, a uns 9 km del nucli urbà. L'ordenança municipal reguladora data de 2011 (més informació a l'Ajuntament de Catadau).

Disposa de fumeral, porta blindada, aigua corrent, rellotge de sòl, termómetre, taula, i extensos espais plans (aterrassats) pels voltants, aptes per a activitats a l'aire lliure. Compta amb un mínim de mobiliari rústic (taula, bancs, pica, baranes).

L'accés és per camí rural, bé siga asfaltat, de terra o formigonat segons els trams, des de Catadau poble fins a una franja de terra on ja no es pot continuar amb vehicle a motor, junt a una gran bassa d'aigua per a rec. Des d'eixe punt hi ha menys de 900 m a peu per sender ben visible fins a arribar al refugi, salvant només uns 65 m de desnivell nominal (encara que entre mig cal baixar una mica al barranc principal per creuar-lo). En tot cas, uns kms abans anem trobant senyalitzacions rústiques en fusta que ens menen cap al refugi.

El refugi es troba a uns 375 m.s.n.m. (coords. UTM 30S 701564, 4348524), en la meitat baixa de les costes de la Serra, en el paratge conegut com L'Arrastrador, entre els Barrancs del Cinto Roig i el de la Finestreta (*), tot encarant el primer.

(*) Qui conega el terreny s'adonarà que al SIG de la Conselleria de Medi Ambient els noms dels barrancs esmentats estan col·locats sobre barrancs erronis: sobre l'ortofoto, el barranc del Racó del Rull apareix batejat com "Barranc del Cinto Roig", mentre que el barranc que davalla del Cinto Roig porta per nom "Barranc de la Finestreta". A més, el vertader Barranc de la Finestreta no duu nom.

Tot i trobar-se enmig d'un paisatge deshabitat, la seua recent construcció suposa una fita d'importància en la revalorització de la serra.

Fou construït en l'any 2007, sobre una antiga casa de pedra enrunada, associada als conreus en bancal que encara avui es poden endevinar pels voltants, en la banda baixa de la serra. De fet, n'hi ha més, de cases així, per tota la zona.

Paisatgísticament, destaquen els plegaments geològics típics de la Serra del Cavalló curiosament disposats (a faixes de color, textura i cobriment vegetal divers, més o menys paral·leles o perpendiculars, com un teixit) així com els diversos materials calcaris, dolomítics, margosos i fons i tot sorrencs que s'hi entremesclen desigualment. Els relleus són mitjanament rosts, solcats per barrancades que no porten mai aigua, tret de quan hi ha grans avingudes. L'enorme cos principal de la serra i les seues estribacions (de les quals la més imponent és els Alts de Gil o del Sastre), conjuntament tanquen molt el paisatge, deixant oberta la vista cap al sud-est, per on s'albira el Matamonts al fons, però potser no la plana de La Ribera ni la mar, si no pugem més.

El sòl sovint es troba molt degradat, i amb qualitats molt desiguals degut a la diferent natura geològica segons les zones, franges de terreny i orientacions.

La vegetació potencial correspondria al carrascar tèrmic (= termòfil), però avui dia la presència de carrasques (Quercus ilex subsp. rotundifolia) és testimonial, degut a la seua explotació secular insostenible (fins i tot se n'arrabassaven les soques) i a les condicions ecològiques actuals. Els pins blancs han quasi del tot desaparegut a causa dels incendis repetits, i les llavors nouvingudes mercè al vent tampoc troben bon sòl on arrelar, com no siga en els nombrosos i antics bancals invaïts de matollar. No hi ha roures gal·lers ni pinastres, que jo sàpiga. La presència del freix de flor és encara més testimonial que la de la carrasca (de moment només n'he trobat un exemplar per la zona). Hi ha alguns arbocers en indrets afavorits.

En aquest sentit, el veí -i més orientat al nord- terme de Llombai disposa de una riquesa arborícola prou més destacada, a més de que té més terme embraçant la serra.

Tot i això, Catadau té una part de serra gens negligible que, ben restaurada i gestionada, pot suposar un valor afegit important.

En aquest context, el refugi hauria d'esdevindre un espai emblemàtic, un revulsiu o base d'operacions per a actuacions de recuperació, restauració ambiental i en general de gaudi de la serra, no només per la part que pertoca a Catadau sinó a les àrees limítrofes pertanyents a Tous i Llombai.

Una sèrie de factors com la seua proximitat a la "civilització" (camins rurals, terrenys agrícoles conreats i cases de camp habitades regularment), la seua baixa altitud, facilitat d'accés i el fet de trobar-se dins d'una extensa àrea de forest pública, fan d'aquest refugi una opció a tindre obligatòriament en compte, i més encara en el context de la comarca, on l'atenció (pública i privada) que s'ha prestat a la serra i els temes forestals ha estat poc més que nul·la. Tant de bó que la cosa comence a capgirar!

Per contra, es troba a mancar fonts d'energia renovable i antenes de comunicacions.



Ruta aproximada

Pàgina creada amb OpenOffice Calc per Voro Alba (c)