Pteris vittata

Pteris vittata

Millars, 7-XI-2009



En un barranquet sense nom, amb cabdal d'aigua permanent i de difícil accés que davalla al riu Xúquer hi ha una població d'aquesta gran falaguera, relíquia del període Terciari -de clima tropical humit-, que a la conca Mediterrània sobreviu acantonada en alguns paratges on la presència de l'aigua corrent és constant, com fonts, séquies i rierols.

A la Comunitat Valenciana només es troba en un grapat de localitats, d'on dues en terme de Millars, que jauen prou separades entre elles (més de 7 km en línia recta). L'hàbitat és de distribució general però molt localitzat en el medi físic; de fet, està reconegut com a hàbitat prioritari o d'interés comunitari, i és anomenat "fonts petrificants amb formació de travertí o tosca", del qual és sinònim "comunitats fontinals d'aigües dures, sovint formadores de tosca".

Al terme de Millars i voltants hi ha més paratges que presenten condicions que permeten pensar en la introducció de l'espècie, si les autoritats ho considerassen convenient, sent a més paratges emblemàtics com ara el Barranc del Naixement (Millars) i Los Chorradores d'Otonel (Corts de Pallars).

Desconec si s'ha fet algun estudi seriós per determinar si l'espècie té caràcter relíctic (autòctona) o bé tan sols adventici (al·lòctona, asilvestrada).



Vista general del paratge

S'hi pot apreciar un filet d'aigua de color groguenc caent per la paret calcària, i les margues blanquinoses fàcilment erosionables en primer terme.



Nucli principal

Hi ha Cytisus heterochrous, Erica erigena, Erica terminalis, Myrtus communis, Schoenus nigricans, Adiantum capillus-veneris i Molinia caerulea, entre altres.



Exemplars aïllats i grups reduïts uns metres més avall

En primer pla, Cladium mariscus en el centre i Fraxinus ornus als costats.

Pàgina creada amb OpenOffice Calc per Voro Alba (c)