ALTO MAESTRAZGO

---

1ª Etapa: MOLINOS - PITARQUE  (50 km.)

Vam deixar el cotxe a Molinos i vam iniciar la primera etapa, que podríem qualificar com la més dura de tot el nostre recorregut pels antics dominis dels “maestres”.

Vam agafar una carretera local pedalant amb tranquilitat doncs el paisatge i la rampa que ja es veu des de les primeres pedalades, inviten a gaudir i dosificar forces. Afortunadament durant quasi tot el tram fins a Ejulve la pujada és mantinguda i no és fa gens dura si li imposes el teu ritme.

Passat el poble des de la carretera hi ha una panoràmica ben maca d’Ejulve penjat sobre un rocàmen immens. Els 21 quilòmetres que seguiran fins a la següent població, “las Fábricas” figuren als mapes com a ruta molt interessant degut a unes formacions de roques calcàries molt peculiars. En un tram concret conegut com “los órganos de Montoro” un grup d’escaladors s’enfilava per alguna via. Es veu que el lloc és conegut a nivell internacional pels amants de la escalada.

Nosaltres els de la bici també continuaven pujant i suant, el sol picava fort i les ombres escassejaven. Al final de la pujada hi ha un mirador on els turistes del cotxe estiren les cames mentre treuen les seves sofisticades càmares. Per a nosaltres va ser una parada magnífica per a descansar, malgrat els turistes.

Durant la baixada les gorges del riu Guadalope mostren un impressionant espectacle. Al fons de la vall, el Guadalope es troba amb el riu Pitarque i ens desviem a la dreta pujant durant tres quilòmetres el curs del riu que neix a 2h a peu des del poble. A Pitarque hi ha una casa rural, lloc on havien planejat fer nit. Òbviament no vam encertar el dia: era dijous sant i festa major del poble. Així vam haver de donar la volta i amb sort vam poder dormir a l'hostal "Las Truchas", que es troba entre la carretera i el riu, abans de la cruïlla cap a Pitarque.

Sortint de Cañada de Benatanduz s'ha de superar el port de "El Cuarto Pelado", a 1612 m, molt suau, donat que ja partim de 1400 m. Dalt del port hi ha una bellísima panoràmica de les terres del Maestrat.

La baixada del port és ràpida, cal tenir uns bons frens. Cantavieja es veu de lluny, sobre un turonet i sembla que no arribis mai. Paga la pena una visita pels carrers del poble, tots empedrats, amb una maca plaça porticada, on hi ha una oficina d’informació de turisme de la comarca.

A Cantavieja vam intentar trobar allotjament (hi ha cases de turisme rural), però estava ple, de gom a gom. Així que vam continuar, tot baixada, fins a Mirambel, poble emblemàtic del Maestrat de Terol, amb una muralla que es conserva pràcticament sencera. Però el mateix que a Cantavieja, trobar lloc per a dormir va estar impossible. Així que torna a agafar la bici i, altre cop tot baixada, fins a La Mata de Morella, ja a la província de Castelló, la qual cosa ens va obligar a modificar la ruta de la tercera jornada i tornar a Molinos per Mas de las Matas en lloc de per Castellote.
 
 

El tercer dia va ser una etapa més monòtona, seguint primer el riu Cantavieja i després el riu Bergantes, amb molta gent que es dedicava a fer “picnic” dominical. L’arribada a Mas de las Matas va ser tranquil·la, a l’hora de dinar. Ens van aconsellar que anéssim a la Cooperativa, i per pocs diners ens vam atipar, amb els conseqüents problemes per tornar a agafar després la bici.

Els 16 Km fins a Alcorisa semblaven d’allò més fàcil, però entre la digestió i que la carretera era completament nova, déu n’hi do el que vam patir per superar aquelles rampes!

I per més informació, consulteu a Maestur, "Asociación de Empresarios Turísticos del Maestrazgo".