Leonard Cohen en català

Mor als 82 anys Leonard Cohen

“Hineni Hineni, I'm ready, my Lord” (Cohen, You want it darker 2016).

D’acord amb Hineni (“aquí estic” en hebreu), però encara que sabia que aquesta noticia em podia arribar, no estic segur de que estigués preparat per rebre-la.

“Traveling light”, no trobava les paraules millors per traduir-ho al català, (llum viatgera o viatjo lleuger, oi Bea?), en qualsevol cas, sento que aquesta llum segueix viatjant al meu costat, com ja fa tants anys, la seva obra segueix i seguirà dins meu.

11 de novembre 2016

 

Web d'un fan de Leonard Cohen

Moltes coses han passat des de que vaig escriure la presentació de la meva WEB al 2005; Leonard ha produït més obres i ha sortit en gires triomfals, jo he aconseguit els mítics concerts que tan desitjava (Albert Hall, Wight i fins i tot el de Barcelona 1974), he tornat a sentir la seva presència en tres concerts i, per sobre de tot, ho he compartit amb fans meravellosos que he conegut en Leonard Cohen Files i en la meva pròpia ciutat.

Aquests dies estic restaurat aquest lloc que tenia una mica abandonat, ara el veig com un espai pels records d'un fan, més que el d'un col·leccionista. Forma part de la meva WEB personal.

Maig 2014

Perquè?

Vaig dir a uns amics que els hi faria una llista de les coses que tinc de Leonard, com em començava a quedar força bé, ho vaig incorporar a la WEB.

Parlant de presumptes comportaments freaks i el qüestionable fenomen dels fans, a vegades penso que el fet de col·leccionar deu de ser un tret patològic, especialment preocupant quan comença a tenir aspecte d'obsessió. Ben mirat, les coses que tinc les vaig guardar a l'època en que em van interessar, en el seu moment, ara simplement les he documentat, classificat i les he guardat en un sagrat santuari. Tot força natural, espero.

És una col·lecció inacabada. El què podeu veure en vermell vol dir que no ho tinc i m'hi interessa, algunes coses ja mai les podré tenir com el concert complert al Albert Hall o a la Illa de Wight del 1970, aquesta és l'època que més m'agrada.

La relació

La meva relació conscient amb Cohen va començar pel 1972 quan vaig sentir You Know Who I Am d'un disc de promoció de CBS. Absolutament captivat vaig interessar-me per tota l'obra d'aquest poeta. Els temes que tractava i com ho feia, simplement van impressionar a aquell adolescent.

Segueix sent per a mi un guia que, a uns anys per davant, m'explica el meu futur. En el cartell del programa del concert de 1980 vaig escriure la primera frase de Bird On The Wire i ho vaig enganxar a la paret davant la meva taula per a recordar-me del compromís amb la meva llibertat, era conscient de la impossibilitat de mantenir-ho. El vaig desar amb cura quan, per entretenir-me en un moment fatal, vaig trair als Homes d'Acció (The Traidor) per a crear un lloc on procrear i estimar per a sempre més. Ara el bo d'en Leonard em parla de la proximitat de la fi.

Les relacions no sempre han estat fàcils ni he estat un alumne fidel. Les seves dures crítiques als profetes de la Era d'Aquari, quan ell va fer el que va poder en aquell temps, la manca d'un compromís polític en el sentit que jo desitjava i, finalment, amb la meva interpretació de The Future del 1992 em portaren a no anar a veure'l a la gira del 1993.

El temps tot ho cura i va arribar un tendra retrobament. Ho confesso, vaig ser jo el que va haver de disculpar-se d'aquella malhumorada actitud.

La presència

Breavman i Krantz anaven de caça a les reunions comunistes, més interessats en saber on arribaven les llargues cames de Tamara, que en les bombes plenes de mosquits contagiosos que tiraven els yankis. Per alguna raó van estar interessats en viure aquelles reunions. Mon pays malhereux! ¿Què hi fa un jueu anglòfil en aquella manifestació? Atrapat per l'excitació col·lectiva política o sexual, tan hi fa.

Va anar a l'Havana a l'abril del 1961 en una crisi de conseqüències imprevisibles o a allistar-se com a voluntari a la guerra del Yom Kippur al 1973 a on dos pobles de llargs nassos s'atonyinaven.

El soldat de la vida vol ser-hi, i viure-ho.

Oh! ¡Què donaria per haver estat al Albert Hall aquell 20 de maig del 1970 i ser arrossegat pel Please Don't Pass Me By!

Prop d'Ell vaig ser en els concerts a Barcelona del 1980 i del 1988, en un espai massa gran pel meu gust i el seu, uns 8000 espectadors, però la seva calidesa ens va arribar com només he viscut amb gent com Lluis Llach o Moustaki i no amb d'altres com Dylan o Clapton.

anToni Molist, ForYourSmile, Barcelona, febrer 2005

Fotos:

Albert Fortuny, entrevista "Leonard Cohen, palabras y silencios" de Constantino Romero a la revista Vivraciones, novembre 1974, primera portada de Leonard Cohen a Espanya.

Programa concerts de Leonard Cohen de 1980, 16 de novembre a San Sebastián i 17 de novembre a Barcelona.

Barcelona 12 i 13 d'octubre 1974

Es va celebrar al Palau de la Música Catalana de Lluís Domènech i Montaner (1908 ), possiblement el més bell edifici modernista de Barcelona, especialment si tenim en compte la seva funció social.

Després de l'èxit del concert del dissabte 12 octubre, van programar a corre-cuita un segon al matí del diumenge 13.

Cohen presentava el seu disc New Skin for the Old Ceremony.
Jeff Layton, banjo, guitarra, mandolina, cordes
Johnny Miller, baix
John Lissauer, teclats, saxofon, vent-fusta
Erin Dickens, veus
Emily vinculants, veus

Setlist del concert 12 d'octubre.

Anys més tard, Cohen ens ha donat moltes sorpreses, però personalment m'encanta aquella época, aquell so (el de John Lissauer), i aquelles cançons.

Leonard Cohen va romandre concentrat en la seva música durant la primera part, envoltat per un públic càlid que reconeixia les cançons. Tornant a l'escenari a la segona part, va agrair el seguiment de la seva música i va dir la famosa frase: la meva guitarra ha tornat a casa. Va parlar dels molts canvis socials, expectatives i somnis d'aquells anys. (Espanya encara estava baix una dictadura, encara que en temps de transició política, eren moments d'esperança i por davant d'una possible regressió, molta gent estava compromesa políticament. Concerts com aquell eren una porta al món). Per Leonard Cohen els temps turbulents també es trobaven al Chelsea Hotel, va presentar la cançó sense donar el nom de la cantant a la que feia referència

En aquesta segona part va intruduir gairebé cada cançó, després de Sisters of Mercy va presentar als musics i la cançó escrita per els soldats dels dos costats: Lover Lover Lover. Abans d'un bell Seems So Long Ago, Nancy, Leonard va puntejar unes notes del Los cuatro muleros, una cançó popular espanyola recuperada per Lorca. Federico García Lorca va escriure la lletra i la va gravar acompanyant al piano a la Argentina. És una cançó lligada a la Guerra Civil.

Al final va interpretar el blues punyent The Butcher i com bisos va repetir Bird On The Wire i The Partisan. Quan va arribar a la frase esperada freedom soon will come, then we'll come from the shadows el públic va esclatar en aplaudiments, apladudiments d'un poble que encara va haver de suportar el feixisme després d'acabada la Segona Guerra Mundial.

El dia 14 d'octubre va actuar a Madrid.

Jo no vaig poder estar en aquest concert, encara que l'he viscut moltes vegades, gràcies a GB, JA i a persones desconegudes que el van enregistrar.

My guitar is come home - Barcelona 1974

Los cuatro muleros - Barcelona 1974

Vull agrair als següents llocs per totes les bones coses que m'han donat

www.leonardcohenfiles.com

Jorcx