Uns okupes

Uns okupes a la terrassa.

Coses que passen a les ciutats que tenen que veure amb la força de la vida i els instints. Nosaltres no estem per ajudar a aquestes bestietes, però si escullen un racó nostre, tampoc no vam tenir cor d'expulsar-los.

Al tornar d'un cap de setmana llarg, vam observar que una parella de plumífers s'instal·lava en un test substituint la planta.

 

26 de juny: un ou i una cosa groga, no tenim gaire clar que això tiri endavant.

 

27 de juny: aquest és el pare, una mica més nerviós, són monògams i comparteixen les feines.

 

2 de juliol: ostres! que coi tenim a la terrassa, són monstruoses aquestes criatures.

 

7 de juliol: creixen i ho emmerden tot.

 

20 de juliol: ja comencen a fer-se grans.

 

28 de juliol: el gran ja ha tocat el dos, el petit sembla inquiet, arriba la mare i l'observa com intenta volar.

Els coloms tenen la dèria de reproduir-se com si esperessin una prima, medalla o reconeixement. Els pares necessiten el niu pels ous que ja esperen i els petits han de volar i deixar el niu en un mes, aquest és el risc més gran i és per aquest motiu que tenen una mortaldat infantil bastant elevada.

Ara ha tornat el germanet que sembla que anima amb el exemple. La mare també dona clases.

Ja a la barana a punt de sortir volant junt amb la mare, mira al carrer, una bona alçada. Els coloms són de les aus que volen més ràpid, més de 50 km/h.

Bon viatge col·lega.

 

29 de juliol, ahir: netejo la gran porqueria que han deixat i em sento espiat; a l'alçada de la terrassa, sobre la farola no perd detall la coloma mare. Sé que els coloms són força intel·ligents, endevino que tot allò és un problema per ella, estic canviant les coses de lloc per evitar que quedi cap espai per fer-hi un niu, necessita un niu pels nous ous que estan arribant... ho sento, no li diré que és una plaga i que cal controlar-se... però li vaig mirar als ulls i a contracor li vaig dir que a casa no pot ser un altre cop.

------------------

Llàstima que la història acabi amb desnonament. Com s'assabenti Ada Colau - Colom ja veuràs. Tindràs una mani al balcó.

------------------

:):):) per si és necessari defensar la meva consciencia i coherència, no sempre és fàcil, permeteu-me unes consideracions.

La família no ha estat desnonada; se'ls va permetre realitzar la seva funció procreadora en la millor situació possible. Un cop finalitzat satisfactòriament, tots ells se'n van anar pel seu propi peu, o ales. Els nius dels coloms són molt precaris o inexistents, no es pot dir que fora destruït el niu, simplement ara no hi ha un espai utilitzable. La parella coloma va escollir la nostra terrassa pensant que no hi havien humans habitant-la, "se equivocó la paloma, se equivocaba" (Alberti). Sabent de la nostra existència, no podem assegurar que intentessin repetir l'experiència.

He dit que els coloms són intel·ligents, més correcte seria parlar d'instints. Encara que il·lustratives, tampoc podem creure literalment en faules o en histories de George Orwell. No hi ha una Ada Colau coloma ni tenen una PHA ni es manifestaran a la terrassa. La seus instints els permet funcionar individualment (o en parella) per la seva supervivència. Només els sers superiors som :) capaços d'organitzar-nos, lluitar col·lectivament, defensar la justícia i els drets socials i votar i donar suport a l'Ada Colau o a altres forces d'esquerra.

No voldria preocupar-te ara per la superpoblació d'altres especies.

Salut, molts petons i abraçades, toni

Barcelona, 30 de juliol 2015